Fa tres setmanes i dos dies que
vaig aterrar a Diamaguène, un suburbi de Dakar que es situa a 16km de la
capital.
L’objectiu de la meva estada és
participar un projecte coordinat per la federació IFM-SEI (International Falcons Movement – Socialist Educational International) [http://www.ifm-sei.org]. Aquesta
federació fa de paraigües de diverses organitzacions locals situades arreu
d’Europa, Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica, i que tenen com a objectiu treballar
amb la infància i la joventut per potenciar un rol actiu en la societat. La
meva organització local és Esplais Catalans (ESPLAC per les amigues) [http://www.esplac.cat],
que a la vegada fa de paraigües de diversos esplais situats arreu del territori
català.
El projecte en el qual participo
és “Getting out getting skilled”, i
està format per 24 persones voluntàries de 11 organitzacions locals diferents,
és a dir, provinents d’arreu del món. El primer pas per iniciar el projecte és
traslladar-nos a d’altres organitzacions locals de la IFM-SEI, i per tant a un
altre país i/o continent. Però no ens hem traslladat totes juntes, ja que cada
una d’aquestes és acollida per alguna altra organització d’arreu. La durada del
projecte, al igual que la nostra estada, va de l’1 d’octubre de 2013 al 30 de
setembre de 2014, un any complet (que no es moco de pavo!).
Tot i així, aquí a Diamaguène
també hi ha en Frederic Tschepp, voluntari a Woodcraft Folk, d’Anglaterra. I
ens mantenim en contacte amb la resta de persones voluntàries a través del http://blog.ifm-sei.org, per
tal de compartir les nostres experiències i fer un seguiment del projecte.
L’organització que ens acull tant
a mi com a en Fred és Action Enfance. Action Enfance actua en tres regions
diferents de Senegal: Dakar, Thiès i Ziguirchor, però de fet en aquestes dues
últimes gairebé no realitzen activitats a causa dels recursos tan escassos amb
els que compten. El principal objectiu que tenen és promoure i protegir la
infància tot partint de la lluita per la defensa dels drets dels infants. Així
doncs, és aquí on en Fred i jo hem de col·laborar, aprendre, aportar, etc. El
curs s’inicia al novembre, així que encara no em viscut de primera mà el dia a
dia d’aquesta organització, però de moment hem celebrat una reunió i un
seminari per tal d’anar introduint-nos i coneixent la organització.
Evidentment, en tres setmanes he
tingut més que de sobres per adonar-me’n que això no és un altre país, és un
altre món. Senegal m’ha fascinat tant en positiu com en no tant positiu. Però
l’aprenentatge que estic fent d’aquesta aventura no fa més que accelerar i no
tinc fre de mà. Ara per ara, estic més que encantada d’estar aquí.
Aquesta primera entrada del blog
no té més que ser un punt de partida per anar explicant les experiències,
pensaments, inquietuds, motivacions i aprenentatges que vagi fent durant aquest
any. Avui, de moment, ens quedem aquí. Una entrada informativa, no està
malament.
Ja vindran d’altres.
Ja vindran d’altres.
